Hola

}

Carta a un amic

Benvolgut amic

Viatger/a que cerques l’alegria en les petites coses i que per atzar o no, has vingut a topar amb semblant pàgina web. Et dono la meva sincera benvinguda i espero que et sentis la mar de bé en aquest espai virtual, recorda que ets a casa teva!

Em presentaré, sóc el Roger Margarit, un músic i pianista rubinenc que ha sabut fugir de la seva formació clàssica i convertit en cantautor pop, explora nous horitzons artístics.

Als 8 anys vaig passar a formar part dels escoltes de la meva escola, de manera que mil aventures, inundacions i situacions límit que no sabré explicar, van acabar passant-me factura ... trastocant-me del tot. I així vaig començar a sentir una misteriosa admiració cap a la muntanya i tot el que aquesta amaga.

Com suposo que ha fet tothom, de ben petit he escoltat música, molta música. El grup de Folk, Angelo Branduardi, Pere Tapias, Franco Battiato i més cap aquí, Antònia Font o Quimi Portet, han pres un important paper dins el meu bagatge musical.

A la Vilaverda el meu primer disc, és un bonic treball que de totes les cançons que he anat escrivint dels 12 als16 anys, recull aquelles més representatives i emocionants per a mi. Una petita escapada al camp, lluny del rebombori de la ciutat.

Els meus directes, reflecteixen la força interior de les idees i la potencia de la interpretació en viu. (Amb modèstia)

Passeja’t una estona, tria i remena tot el que vulguis i si et ve de gust, no dubtis en dir-me què t’ha semblat tot plegat.

Salut i a pasturar cargols!

 

Roger Margarit

Roger Margarit

}

cantautor Pop Natural

Qui és

Roger Margarit, cantautor pop, és un jove de 18 anys nascut a Rubí, al Vallès Occidental. És el petit de dos germans. Fill de mare artista (pintora-escultora) i pare periodista i ex cantautor.Ja de ben petit, fidel seguidor de Branduardi, Battiato, Quimi Portet, Sisa, Pau Riba i Adrià Puntí, Margarit va començar a composar als 12 anys, d’una forma ben natural i espontània.Als 13 anys (2007) enregistra la seva primera maqueta “A pasturar cargols”, que es convertirà en el seu primer èxit a Youtube i a la ràdio.Acabats els estudis a l’Escola Municipal de Música de Rubí, es prepara per ampliar estudis cursant el grau superior al Taller de Músics de Barcelona. A l’abril de 2012 debuta al mercat amb el seu primer CD, editat per PICAP, “a la Vilaverda” . Un àlbum revelador que busca despertar sentiments, i sensacions. Fins i tot diríem que grans passions.

Com és la seva música

Als vuit anys s’enrola als escoltes de la seva escola, fet que influeix posteriorment en les seves composicions, que han anat adquirint un to rústic i proper a les cançons populars pel que fa a la senzillesa.Davant la recent onada pop-folk a Catalunya, el jove músic treballa per cercar una personalitat pròpia.En Roger desenvolupa una música molt complerta, ja que tan si canta sol com amb la seva banda, mai no hi falten nombrosos instruments tant electrònics com el sintetitzador o bateria de pads o més propis del folk com la guitarra acústica o el violí. Es capaç de cantar sol, alhora que toca el piano, la guitarra o l’harmònica!Fruit de la seva feina i de la seva personalitat, desenvolupa un nou concepte dins del pop català, el POP NATURAL.

Pop Natural

El Pop Natural és un concepte creat per en Roger Margarit dins de la música Pop de tota la vida. Si ho recordeu, l’expressió música pop (de l’anglès pop music, contracció popular de popular music) fa referència a una combinació de diferents gèneres musicals, altament populars dins d’una societat. Aquest tipus de música resulta fàcil d’escoltar, seguir i recordar. Perquè tothom la canti!El Pop Naturalpretén ser una música senzilla, espontània, sensible i un punt naïf i basada en valors de la natura.En Roger transmet aquests sentiments sobretot en el seu directe. El seu Pop-Folk esdevé una música apassionada. Tot un homenatge a la Vida!

Música

}

Els seus àlbums

 

A la Vilaverda

"El campament es lleva avui gris i desolat, ningú ha pujat avui el màstil, avorrit en la més pobra soledat. Presoners d'un trist final, d'un món que no viu, d'un món que es crema, A la Vilaverda."(Raids 2010)

La crítica diu...

Realisme naturalment màgic

Les poques vegades que he tingut l'oportunitat d'intercanviar impressions amb en Roger Margarit, inevitablement, no he pogut deixar de veure subtilment reflectit en ell el meu jo de fa 20 anys. No tant pel que transmet la seva música, ni per les influències que el captiven, ni tan sols per la forma que té de construir cançons. És quelcom d'intangible, d'alguna manera inexplicable. Treballa en soledat i parla de "coses seves" en forma de cançons rotundament diferenciades i personals. De vegades, aquest tipus d'expressions semblen clixés. En el seu cas, parlar d' "univers propi" està més que justificat. És una evidència que la millor, i de vegades sembla que gairebé la única, forma que té en Roger d'expressar-se és la seva música. No sembla un portent d'eloqü.ncia en persona i prefereix contínuament el segon pla, defugint el focus estel.lar del rockstar de vella escola. I això, a mí, em genera una confiança extrema en l'autenticitat de la seva música i, a més a més, m'hi fa sentir proper. En aquests casos, sempre penso en la dificultat, com a productor, que té treballar amb aquest tipus de perfil. Aquesta dificultat és la que va fer que jo, en un moment de la meva vida, em decidís a intentar ser autosuficient. Qualsevol intromissió dins el meu món suposava la majoria de vegades una millora de qualitat important però per a mi no tenia sentit, perquè cap productor no era capaç d'entendre la meva forma d'aproximar-me a la música i, per tant, de plasmar-la en so. Això és precisament el que em pensava que es trobaria en Roger davant el repte de la gravació del seu primer disc: la impossibilitat de trobar algú que aportés el plus d'experiència i qualitat en la producció i que alhora mostrés un respecte absolut per les seves idees sui generis i definitivament mancades de prejudicis. I de cop, la primera vegada que vaig poder escoltar el disc acabat de sortir del forn, em vaig adonar que, per estrany que sembli, en aquest cas, això ha estat possible. No sé amb quin tipus de metodologia han treballat conjuntament en Xavi Lloses i en Roger Margarit, i, la veritat, no ho vull saber. L'únic que sé és que el disc manté intactes les sensacions que ja transmetien les cançons d'en Roger en el seu estat primari (fins i tot pel que fa a alguns arranjaments) però alhora sona a un primer disc compacte i d'una alçada sonora important. Que en Xavi Lloses té un talent musical fora del comú ja ho sap tothom. Que en Roger Margarit és un creador de cançons úniques ja us ho he explicat abans. Però que el conjunt sigui la suma de les dues coses és el que a mi em semblava difícil d'aconseguir. Però noi, ho han fet. Recordo una tira de Quino on la Mafalda barrejava en un mateix plat tots els seus aliments preferits i no podia entendre com, inexplicablement, el resultat era vomitiu. La interacció de grans talents no té sempre com a resultat un megatalent. De fet, això no passa quasi mai. En el cas d'en Xavi Lloses i en Roger Margarit, sí. Potser algú pot pensar que el que fa en Roger s'aproxima en alguns moments al surrealisme. Però jo en discrepo absolutament. No hi veig per enlloc cap espurna de l'actitud nihilista instrínseca al surrealisme. La poètica d'en Roger flirteja més aviat amb aquella idea que en el seu moment definiren els crítics literaris com a "realisme màgic". Perquè, per difícil que pugui semblar, en Roger aconsegueix transmetre un aire de quotidianitat tan gran a les seves rareses que un no pot evitar sentir-les com a pròpes encara que siguin alienes. I això el fa encara més entranyable. Dit això, simplement vull afegir que, al marge de qualsevol altra anàlisi, el disc resulta compacte i coherent, alhora que naïf i despreocupat. I crec que això no passa molt sovint, la veritat.

Guille Milkyway

Sentiments i emocions de primera premsada

Només he parlat dues vegades amb ell. Només l'he vist un parell de vegades sobre l'escenari del Palau de la Música, en dues edicions nadalenques d'El món a RAC1. Només puc dir que quan vaig escoltar, per primera vegada, el seu primer disc, A la Vilaverda, em vaig sentir sorprès. Em van sorprendre la varietat de registres, la capacitat per transmetre la il·lusió d'estar parint la primera criatura, les descàrregues emocionals que deixa anar quan diu les cançons, la sinceritat amb què les comunica. En Roger vol ser músic, li agrada fer música i ha trobat la seva manera de fer-ne. Aquest és un dels valors primordials d'A la Vilaverda. Roger Margarit, mes enllà de referents i influències inevitables, descobreix la seva pròpia veu, la seva manera de presentar històries i músiques que sorprenen pel contrast entre il·lusions de tons naïf i estrofes de decepció, inquietud o indignació. Roger Margarit ha superat les expectatives d'un novell amb 10 cançons, 10 instantànies, més o menys alegres, que defineixen el perfil d'un buscador de sensacions traduïdes en música cantada amb tons propers, gairebé íntims, compartint reflexions i observacions d'una primera etapa vital, que comprèn des de l'experiència excursionista fins a la solitud de moments vitals en què salten les màscares i les neurones exploten transformant-se en observacions crítiques sobre una realitat, de vegades, tan crua com indesitjada. A la Vilaverda és un àlbum revelador, un disc que busca despertar els diferents jos que s'instal·len en el nostre interior, sense demanar-nos-en permís; els jos que han motivat en Roger a transmetre'ns les seves vivències en un primer disc tan revelador com sorprenent. Resumint: un debut rodó.

Jordi Beltran

Les cançons

  1. L'Andreu té un poder místic
  2. A la Vilaverda
  3. A pasturar cargols
  4. Demà crec que vindràs
  5. Camina i canta
  6. Ska nº15
  7. Sóc viu encara
  8. Avui sí
  9. Simplement
  10. Sota l'aigua hi ha un mandril
Segell discogràfic: PICAP
Pots comprar-ho a: ACTUALRECORDS o als teus punts habituals de El Corte Inglés i FNAC

Contacte

}

Diga’ns el que vulguis!

Omple el formulari

* Indica un camp obligatori

Sóc aquí

Envia'ns un e-mail a:

marta.royo@mosaiking.com

juanitocastellana@gmail.com

 

Management

Joan Castellana - 607 087 295

 

Agència de Publicitat

Mosaiking Comunicació - Marta Royo - 699 943 802

 

Discogràfica:

PICAP - Albert López - 616 92 82 11

 

 

En compliment de la LOPD 15/99 i LSSICE 34/2002, i altres disposicions legals, se l'informa que les seves dades de caràcter personal es troben en un fitxer automatitzat de caràcter personal i que el Responsable de Fitxer és Roger Margarit. Vostè autoritza la utilització dels mateixos per a les comunicacions, incloses les fetes via correu electrònic, que Roger Margarit faci amb finalitats promocionals o informatives de les activitats que organitza i / o recolza amb la seva logística. Queda igualment informat de la possibilitat d'exercir sobre aquestes dades els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició, a la qual cosa haurà de dirigir-se per correu electrònic a  hola@rogermargarit.cat . Si vostè no desitja rebre més informació comercial via internet, remeti un correu a hola@rogermargarit.cat .

Obrir

Copyright

Web creada per:
Mosaiking Comunicació

Fotos:
Juan Miguel Morales.
Drets reservats

Vídeos